MARIANA FINOCHIETTO/ ARGENTINA/ EDICIÓN BILINGÜE ESPAÑOL - CATALÁN/POR: MARIAN RAMÉNTOL/ESPAÑA/LA CASA QUE SOY,

1.-

Con las manos en nido

entregué a la tierra 

los bulbos más suaves de mis lirios

relámpagos azules del invierno

ahora descansan 

en la tierra su sueño de verano

cuando regrese

-como siempre regresa-

la intemperie

y huyan todos los pajaros

habrá un cielo encendido 

en los canteros de mi.patio.

*

Amb les mans en niu

vaig lliurar a la terra

els bulbs més suaus dels meus lliris

llampecs blaus de l'hivern

ara descansen

a terra el seu somni d'estiu

quan torni

-com sempre torna-

la intempèrie

i fugin tots els ocells

hi haurà un cel encès

a les jardineres del meu pati.

2.-

Amor,

ya se tiende en el patio otra noche serena

me alumbra

una luz sigilosa 

escapada del sauce

Septiembre es una boca que  susurra jazmines

pero vos no venis 

a perfumar mi casa.

*

Amor,

ja s'inclina al pati una altra nit serena

m'il·lumina

una llum sigil·losa

escapada del salze

Setembre és una boca que xiuxiueja gessamins

però tu no vens

a perfumar casa meva.

3.-

La dicha

siempre fue la luz

la blanda luz del sol sobre mi rostro

una memoria tibia en medio de la asfixia 

es tan viscosa 

es tan densa

la intemperie del corazón. 

*

La felicitat

sempre va ser la llum

la tova llum del sol sobre el meu rostre

una memòria tèbia al mig de l'asfíxia

és tan viscosa

és tan densa

la intempèrie del cor.

4.-

EXTASIS

Vana es la tarde 

y su aire de niebla

cuando acerca 

serena

sus costumbres de siesta

porque afuera está el patio

en el patio el cerezo

y su rosado goce.

*

ÉXTASI

Vana és la tarda

i el seu aire de boira

quan apropa

serena

els seus costums de migdiada

perquè fora hi ha el pati

al pati el cirerer

i el seu rosat goig.