ANTONIO CARBONELL/ ESPAÑA/EDICIÓN BILINGÜE ESPAÑOL - CATALÁN/ POR: MARIAN RAMÉNTOL/ESPAÑA/ LA CASA QUE SOY
1.-
Entonces, quedamos en eso,
tú esparces la lluvia, yo afino el tambor,
los trombones del viento.
Tú destila fragancias en alambiques de cristal.
El fabulador acreditará los hechos,
que prosiga afrodita, allá en el Parnaso,
sus clases de danza, arco y esgrima.
Racione el azar los aconteceres venideros
tú las turbinas de corrientes y oleajes,
yo limaré asperezas sobre asuntos como la muerte.
Del libro Que todo parezca Letra Impar, 2016
*
Llavors, quedem així,
tu escampes la pluja, jo afino el tambor,
els trombons del vent.
Tu destil·la fragàncies en alambins de vidre.
El fabulador acreditarà els fets,
que continuï afrodita, allà al Parnàs,
les seves classes de dansa, arc i esgrima.
Racioni l'atzar els esdeveniments futurs
tu les turbines de corrents i onatges,
jo llimaré asprors sobre assumptes com la mort.
Del llibre Que todo parezca (Que tot sembli) Letra Impar, 2016
2.-
Mientras el soplador de vidrio
observa mudar los colores,
su resistencia conferida
al cambiar de temperatura,
una dócil maleabilidad horada
la traslúcida aleación.
Es un giro preciso y amorfo
con lentitud tallado al aire.
El cristal candente se afana.
Pulirá el acabador
-como la vida-
definitivas transparencias.
*
Mentre el bufador de vidre
observa mudar els colors,
la seva resistència conferida
en canviar de temperatura,
una dòcil mal·leabilitat horada
el translúcid aliatge.
És un gir precís i amorf
amb lentitud tallat a l'aire.
El vidre candent s'afanya.
Polirà el vidrier
-com la vida-
definitives transparències.
3.-
Además de atrapada al vuelo
la prende a un alfiler,
tras el cristal relega sus colores,
quiere para sus ojos
esa perfecta simetría de las alas,
la gracilidad armoniosa que el aire sostuvo.
Con avaricia
acapara para su colección
otro trofeo de valor ilimitado.
Reunidas las mariposas
rastrea en el enigma
de su belleza inexpugnable,
además,
el arte soberbio que posee lo efímero.
Del libro Y además Dauro, 2019
*
A més d'atrapada al vol
la pren a una agulla,
darrera el vidre relega els seus colors,
vol per als seus ulls
aquesta perfecta simetria de les ales,
la gracilitat harmoniosa que l'aire va sostenir.
Amb avarícia
acapara per a la seva col·lecció
un altre trofeu de valor il·limitat.
Reunides les papallones
rastreja l'enigma
de la seva bellesa inexpugnable,
a més,
l'art superb que posseeix allò efímer.
Del llibre Y además (I a més a més) Dauro, 2019
0 comentarios