SIMONNY AZUL URDANETA/ VENEZUELA/ EDICIÓN BILINGÜE ESPAÑOL - CATALÁN/POR: MARIAN RAMÉNTOL/ ESPAÑA/ LA CASA QUE SOY

 


1.-


A CUERPO ENTERO                                       

And we are in bed/ together/l

aughing/ and we don´t care/ about anything…

C. Bukowski



A cuerpo entero es esta entrega

sin retrasos sin excusas

esta loca adicción de pedir siempre más

y cada pared retumba y luego enmudece

y tronco del respaldo de la cama se parte en la batalla

se hunde y va a parar al fondo

de este mar bravío que somos

en la vigilia y en el hambre angustiada

de cada parte de la piel

y la palabra deseo se sonroja y se va

o a veces se queda asomada 

en la rendija de la puerta y mira

y cuando los huesos crujen

yo me siento frente al espejo

y nuevamente te recibo

y cuando la tierra tiembla

estábamos ya corriendo

en este desatino de tus besos

y mi intento de salir a superficie y respirar

y en los pocos instantes de mediana quietud

los pálpitos internos de la piel

es la luz que se mantiene encendida

en la línea tenue de mis ojos y los suyos

y las paredes se sacuden de nuevo

y se agrietan para que el grito

busque su camino y deje

de decir su nombre

y cuando mordemos la orilla

de la noche, el cuerpo

ya cruzadas las fronteras del cansancio

es transeúnte insomne y sin destino

y cuando mira atrás siempre te encuentra

en la desnudez de no saber siquiera lo que somos

pero dices te amo y me vuelvo eco

y nada se detiene por mucho tiempo

y la vida se sostiene en el aire y vuelve

como las olas del mar


De Halo y otros poemas, 2022


*

A COS SENCER


And we are in bed/ together/

laughing/ and we don´t care/ about anything…

C. Bukowski



A cos sencer és aquest lliurament

sense retards sense excuses

aquesta boja addicció de demanar sempre més

i cada paret retruny i després emmudeix

i el tronc del respatller del llit es parteix a la batalla

s'en va aigua avall i va a parar al fons

d'aquest mar brau que som

a la vigília i a la gana angoixada

de cada part de la pell

i la paraula desig es ruboritza i se'n va

o de vegades treu el cap

a la escletxa de la porta i mira

i quan els ossos espateguen

jo em sento davant del mirall

i novament et rebo

i quan la terra tremola

ja correm

en aquest esgavell dels teus petons

i el meu intent de sortir a la superfície i respirar

i en els pocs instants de mitjana quietud

els pàlpits interns de la pell

són la llum que es manté encesa

en la línia tènue dels meus ulls i els seus

i les parets es sacsegen de nou

i s'esquerden perquè el crit

busqui el seu camí i deixi

de dir el seu nom

i quan mosseguem la riba

de la nit, el cos

ja creuades les fronteres del cansament

és transeünt insomne i sense destí

i quan mira enrere sempre et troba

en la nuesa de no saber ni tan sols el que som

però dius t'estimo i em torno eco

i res s'atura per molt de temps

i la vida se sosté a l'aire i torna

com les onades del mar.


De Halo y otros poemas (Halo i altres poemes), 2022


2.-

Eucalipto

Se llamaba eucalipto esa rama verde blancuzca
se llamaba tordo esa sombra picoteando mi cabeza
temprano supe de fantasmas y canciones de años
de celajes y de espantos 
temprano supe leer libros y oráculos distintos
esta bandera blanca en la puerta
esta cruz de palma, este palo santo
este grano de sal bajo la lengua par estar vivos
y la neblina acaso
las visiones que vuelven a contarme de ti.


De Halo y otros poemas, 2022


*
Eucaliptus

Es deia eucaliptus aquesta branca verda blanquinosa
es deia tord aquella ombra picotejant el meu cap
aviat vaig saber de fantasmes i cançons d'anys
de cel·latges i d'espants
aviat vaig saber llegir llibres i oracles diferents
aquesta bandera blanca a la porta
aquesta creu de palma, aquest caqui
aquest gra de sal sota la llengua per estar vius
i la boirina potser
les visions que em tornen a parlar de tu.

De Halo y otros poemas (Halo i altres poemes), 2022


3.-

Halo

Y en esta hora pura en que el sol y su halo
mandan sus señales encriptadas
de seguro estás allí, hermano mío
mirándome
desde el otro lado del ojo del cielo.



De Halo y otros poemas, 2022


*
Aurèola


I en aquesta hora pura en la que el sol i la seva aurèola
envien els seus senyals encriptats
de segur ets allà, germà meu
mirant-me
des de l'altra banda de l'ull del cel.

De Halo y otros poemas (Halo i altres poemes), 2022



4.-

Quédate

Quédate
con lo que sobra
las heridas de la espalda
su olor a sequedad
las mordidas de la boca
que ayer comió de mi
hay espacio en el desván
para la ropa raída
la lengua de las bestias
en este círculo me fundo
mis dedos ya tocaron
la orilla clara
de las palabras
son el destello
la incandescencia
de haber perdido
la avidez de lo continuo
como el humo de las piedras
sueno distinto
cada vez
cuando te quedas 
con lo poco
fragmentos
de lo que nunca te di


Piedra de Rayo, 2015



*

Queda't

Queda't
amb el que sobra
les ferides de l'esquena
la seva olor de sequedat
les mossegades de la boca
que ahir va menjar de mi
hi ha espai a les golfes
per a la roba rosegada
la llengua de les bèsties
en aquest cercle em fonc
els meus dits ja van tocar
la riba clara
de les paraules
són el centelleig
la incandescència
d'haver perdut
l'avidesa del continu
com el fum de les pedres
sono diferent
cada vegada
quan et quedes
amb el mínim
fragments
del que mai et vaig donar.

Piedra de Rayo (Pedra de llamp), 2015


5.-

Piedra de Rayo

Si algún día vez olvida las palabras
inventará otra forma de invocarte
rayo que suena siempre distinto
para qué cuerpo o memoria  
qué temor ni sombra
qué neblina
si tu sonido aparece 
veloz y es sin esfuerzo 
cada cosa en el camino
oscura piedra de rayo
el río la sal también la sed
la arena piel de lo que es nuestro 
y no nos deja
entonces aún en el descuido
en la omisión en el olvido caes
fragmento de noche
poema
oscura piedra de rayo
que me salvas


Piedra de Rayo, 2015


*

Pedra de llamp

Si algun dia oblida les paraules
inventarà una altra manera d'invocar-te
llamp que sona sempre diferent
per a quin cos o memòria
quin esfereïment ni ombra
quina boirina
si el teu so apareix
prest i és sense esforç
cada cosa al camí
fosca pedra de llamp
el riu la sal també la set
la sorra pell del que és nostre
i no ens deixa
llavors encara en el descuit
en l'omissió en l'oblit caus
fragment de nit
poema
fosca pedra de llamp
que em salves.

Piedra de Rayo (Pedra de llamp), 2015







Share:

0 comentarios