JESÚS LARA SOTELO/ POETA CUBANO/ EDICIÓN BILINGÜE (ESPAÑOL - CATALÁN) TRADUCCIÓN: MARIAN RAMÉNTOL (ESPAÑA)

JESÚS LARA SOTELO / LA HABANA - CUBA

 

TRADUCCIÓN: MARIAN RAMÉNTOL (BARCELONA - ESPAÑA)

COMPILACIÓN: AMANDA REVERÓN (VENEZUELA)

1.-

En la Plaza de Cataluña

Allá, en la Plaza de Cataluña, tomé tu pelo y lo abrí al viento.

¿Cómo describir tu olor a sudor fresco

mezclado con una suave fragancia?

¿Cómo ignorar todas las cosas que regresan de golpe?

La blusa azul con hebras de cristal,

las tardes frente al Mediterráneo

con sendas copas de vino, pan con tomate y jamón

y el aroma del pescado asado en parrillas;

el parque Güell donde Gaudí ensayó un banco infinito

el libro y la rosa que me regalaste el día de Sant Jordi.

Allá en la Plaza de Cataluña, al final de las Ramblas,

abrí tu pelo al viento como si desplegara el cielo.

Poemario Paradoja: capítulo al éxtasis 1994


A la Plaça de Catalunya

Allà, a la Plaça de Catalunya, vaig agafar els teus cabells i els vaig obrir al vent.

Com descriure la teva olor de suor fresca

barrejada amb una suau fragància?

Com ignorar totes les coses que tornen de cop?

La brusa blava amb brins de vidre,

les tardes davant del Mediterrani

amb sengles copes de vi, pa amb tomàquet i pernil

i l'aroma del peix rostit en graelles;

el parc Güell on Gaudí va assajar un banc infinit

el llibre i la rosa que em vas regalar el dia de Sant Jordi.

Allà a la Plaça de Catalunya, al final de les Rambles,

vaig obrir els teus cabells al vent com si desplegués el cel.

Poemari "Paradoja: capítulo al éxtasis" /"Paradoxa: capítol a l'èxtasi" 1994


2.-

Este país

Los vecinos han montado una carpintería

encima de mi cuarto, encima de mis noches.

Este país es rápido y a veces lento,

suave y a veces abrupto.

Este país tiene vecinos que un día te socorren

y otros te aplastan con el ruido infernal de una carpintería.

Si te quejas, nunca más volverán a mirarte.

Si te quejas, jamás entenderás la poesía del país.

Poemario ¿Llagas inéditas o enojo insomne? 2003


Aquest país

Els veïns han muntat una fusteria

damunt la meva habitació, damunt les meves nits.

Aquest país és ràpid i de vegades lent,

suau i de vegades abrupte.

Aquest país té veïns que un dia et socorren

i altres t'aixafen amb el soroll infernal d'una fusteria.

Si et queixes, mai més et tornaran a mirar.

Si et queixes, no entendràs mai la poesia del país.

Poemari "¿Llagas inéditas o enojo insomne?"/"Nafres inèdites o enuig insomne?" 2003


3.-

La soledad según Pollock

La soledad es un cuadro de Pollock.

Lo demás son señales equívocas del viento.

Las mujeres van y vienen envueltas en el hollín de la tarde.

Todas me roban la atención y escarban en mis dientes.

Un amigo me preguntó en qué podía ayudarme.

Le respondí con un murmullo que entrelazaba formas.

La soledad es el momento en que Jackson Pollock intuyó

que la vida es un derrame constante sobre un lienzo fugaz.

Poemario Ojo sencillo 2007


La solitud segons Pollock

La solitud és un quadre de Pollock.

La resta són senyals equívocs del vent.

Les dones van i vénen embolicades al sutge de la tarda.

Totes em roben l'atenció i em furguen les dents.

Un amic em va preguntar en què em podia ajudar.

Li vaig respondre amb un xiuxiueig que entrellaçava formes.

La solitud és el moment en què Jackson Pollock va intuir

que la vida és un vessament constant sobre una tela fugaç.

Poemari "Ojo sencillo"/"Ull senzill" 2007

4.-

Ondulación, aspas egipcias

Gráciles, inasibles, ondulan tus brazos

como aspas egipcias, como remolinos sagrados

dibujando el movimiento sin principio ni fin

La noche de Virgilio o el indulto

de la bestia lunar vive en las cenizas a pesar de la inocencia.

¿A dónde recurrir sin el prodigio de tu absorción,

sin la mirada de Pedro o la oportunidad de la espina?

¿A quién creerle cuando se sufre en una escena recurrente

o en predios de nervios disolutos?

La seducción es otro reino donde tus brazos

aligeran el encono, la esperma fratricida.

Poemario Alicia y la elección de la fe 2011


Ondulació, aspes egípcies

Gràcils, inassibles, ondulen els teus braços

com aspes egípcies, com remolins sagrats

dibuixant el moviment sense principi ni fi

La nit de Virgili o l'indult

de la bèstia lunar viu a les cendres malgrat la innocència.

On recórrer sense el prodigi de la teva absorció,

sense la mirada de Pere o l'oportunitat de l'espina?

A qui creure quan es pateix en una escena recurrent

o en descampats de nervis dissoluts?

La seducció és un altre regne on els teus braços

alleugereixen l'aversió, l'esperma fratricida.

Poemari "Alicia y la elección de la fe"/"Alícia i l'elecció de la fe" 2011


*  Jesús Lara Sotelo (La Habana, 1972) Artista de la plástica y escritor cubano cuya obra visual se encuentra en colecciones privadas de más de 20 jefes de Estado e instituciones. Ha realizado más de setenta exposiciones personales y colectivas en 32 años de carrera artística y publicado varios libros de poesía y aforismos. Posee una extensa obra literaria de la cual más de 50 títulos permanecen inéditos. Entre otros ha recibido el Reconocimiento Utilidad de la Virtud, así como la Mención del Premio Julián del Casal de Poesía del año 2016. Es ciudadano Ilustre de la Ciudad de Guatemala y del Ayuntamiento de Campmany, Andalucía, España.

Jesús Lara Sotelo (L'Havana, 1972) Artista plàstic i escriptor cubà. La seva obra visual es troba en més de 20 col·leccions privades de caps d'Estat i institucions. Ha realitzat més de setanta exposicions personals i col·lectives en 32 anys de carrera artística i ha publicat diversos llibres de poesia i aforismes. Posseeix una extensa obra literària de la qual més de 50 títols romanen inèdits. Entre altres ha rebut el Reconeixement "Utilidad de la Virtud", així com la Menció del Premi "Julián del Casal de Poesía" de l'any 2016. És ciutadà Il·lustre de la Ciutat de Guatemala i de l'Ajuntament de Campmany, Andalusia, Espanya.

*  Marian Raméntol /Poeta y traductora

Blog actual: http://marianramentolserratosa.blogspot.com

Share:

0 comentarios