Marian Raméntol/Cataluña - España/ Edición Trilingüe: Español, Catalán e Inglés/ Traducción al inglés: Don Cellini/ La Casa que Soy

 

*
 Traducción al Catalán por: Marian Raméntol y su traducción Español - Inglés por: Don Cellini 


1.- 

UN AZUL RECIÉN CAÍDO

Silvestre hasta la última pisada,

recorre todos los posibles nombres del mundo

antes de que la lujuria

engulla el pulmón del ocre

y en el sexo de una metáfora

eyacule el verde sin la piedad del verso.

 

La dirección escénica de este otoño

no requiere del frío peinado

que guardo en la mochila,

solo el ronroneo del poema

cuando la muerte labora y se aplica.

 

Huele a cóctel de naranjos, almíbar y disolvente

y a un azul recién caído que, solo aquí,

sabe nadar.

 

UN BLAU ACABAT DE CAURE

 

Silvestre fins a l'última petjada,

recorre tots els possibles noms del món

abans que la luxúria

engoleixi el pulmó dels grocs daurats

i al sexe d'una metàfora

ejaculi maragdes sense la pietat del vers.

 

La direcció escènica d'aquesta tardor

no requereix del fred pentinat

que guardo a la motxilla,

només el remug del poema

quan la mort surt a treballar i s'aplica.

 

Fa olor de còctel de tarongers, almívar i dissolvent

i a un blau acabat de caure que, només aquí,

sap nedar.

 

A NEWLY FALLEN BLUE

 

Wild to the last footfall,

it runs through all the possible names of the world

before lust

engulfs the ochre lung

and in the sex of a metaphor

ejaculates the green without the mercy of the verse.

 

The scenic direction of this autumn

does not require the cold hairstyle

that I keep in my backpack,

only the purr of the poem

when death labors and applies itself.

 

It smells of orange cocktail, syrup and solvent

and a freshly fallen blue that, only here,

knows how to swim.

 

2.-

EN UN INFINITO DEMASIADO CORTO

La ventana es la proxeneta más vieja del mundo,
le abre las piernas a la perturbación del sol
 nos enseña el tobillo en cal viva del paisaje,
 la tumba donde duerme el sonido de la alegría,
sus pechos atormentados
que dan volumen a la urgencia,
los acentos indirectos que agrandan el paso
más allá de la cirugía marina, de los cuerpos
hechos de julio y posibilidades.
 A cambio nos convierte en peces
en un nudo de infinitos demasiado cortos.
Desollados sobre la boca de tela que contiene
todos los cuerpos dentro de un nacimiento,
nos cobra cada porción de horizonte
que llevamos en los ojos.
Pero el azul siempre se ha sobrepuesto
a las curvas saladas, al vientre intenso
de un mar hecho de hombres,
a ese viaje hacia todos los océanos
que acunan sus demonios
y esconden los relámpagos debajo de las piedras.
 Y el resultado es este grito de voz cilíndrica
sobre los labios de un cuadro, que justifican el dolor,
 los huesos y la cobardía


EN UN INFINIT MASSA CURT

 

La finestra és la proxeneta més vella del món,

obre les cames a la pertorbació del sol,

ens ensenya el turmell en calç viva del paisatge,

la tomba on dorm el so de l'alegria,

els seus pits turmentats

que donen volum a la urgència,

els accents indirectes que engrandeixen el pas

més enllà de la cirurgia marina, dels cossos

fets de juliol i possibilitats.

A canvi ens converteix en peixos

en un nus d'infinits massa curts.

Desollats sobre la boca de roba que conté

tots els cossos dins d'un naixement,

ens cobra cada porció d'horitzó

que portem als ulls.

Però el blau sempre s'ha sobreposat

a les corbes salades, al ventre intens

d'un mar fet d'homes,

a aquest viatge cap a tots els oceans

que bressolen els seus dimonis

i amaguen els llampecs sota les pedres.

I el resultat és aquest crit de veu cilíndrica

sobre els llavis d'un quadre, que justifiquen el dolor,

els ossos i la covardia

 

IN AN INFINITY TOO SHORT

The window is the oldest pimp in the world, it opens its legs to the sun's disturbance, it shows us the ankle in quicklime of the landscape, the tomb where the sound of joy sleeps, its tormented breasts that give volume to urgency, the indirect accents that enlarge the step beyond marine surgery, of bodies made of July and possibilities. In return it turns us into fish in a knot of too-short infinities. Flayed over the fabric mouth that contains all bodies within a birth, it charges us for every portion of horizon we carry in our eyes.

But blue has always overlapped the salty curves, the intense belly of a sea made of men, that journey to all the oceans that cradle their demons and hide the lightning under the stones. And the result is this cry of cylindrical voice over the lips of a painting, which justify the pain, the bones and the cowardice.

 

3.- 

NO TENGO REMEDIO NI LO TIENE TU PINCEL

 

Me lavo el amor bajo tus ocres

para empezar a morir distinta,

abro la tierra y echo raíces para explicarme,

y acude la reflexión del vértigo

a exudar nombres sobre el agua.

 

No tengo remedio ni lo tiene tu pincel,

él retoza sobre estraza y abre otros crepúsculos

donde cabemos todos para que podamos ser

ciudadanos de la bruma en el olvido.

 

NO TINC REMEI NI EN TÉ EL TEU PINZELL

 

Em rento l'amor sota els teus grocs

per començar un morir diferent,

obro el terra i arrelo per explicar-me,

i acudeix la reflexió del vertigen

a traspuar noms sobre l’aigüa.

 

No tinc remei ni en té el teu pinzell,

ell correteja sobre estrassa i obre altres crepuscles

on hi cabem tots per a poder ser

ciutadans de la boira en l’oblit.

 

I HAVE NO REMEDY, NOR DOES YOUR PAINT BRUSH

 

I wash my love under your ochre

to begin to die differently,

I open the earth and take root to explain myself,

and the reflection of the vertigo comes to me

to exude names on the water.

 

I have no remedy nor does your paintbrush,

he frolics on the rag paper and opens other twilights

where we all fit so that we can be

citizens of the mist in oblivion.


Los tres poemas pertenecen al libro “Amb un oceà a les parpelles/Con un océano en los párpados” Trabajo poético-pictórico de Marian Raméntol & Andrés Rueda.  LN Ediciones 2022


Share:

0 comentarios