POR: MARIAN RAMÉNTOL/ESPAÑA/ EDICIÓN BILINGÜE ESPAÑOL - CATALÁN/GLADYS RAMOS/VENEZUELA/LA CASA QUE SOY



1.-


NO ME GUSTA LA PALABRA CLAUDICAR

No me gusta la palabra claudicar

porque me suena a rosa desgajada

a mujer con matriz en el destierro

a un rayo que cae sin sonido


Me suena  a un gato

que se mira en el espejo creyendo

convertirse en tigre y se da cuenta

que solo persigue a los ratones

suena a escalera sin pared

que la sostenga

a un ángel que llora sembrado

con un aura de espinas

a un Dios que no mira hacia los lados

No me gusta la palabra claudicar

porque me suena a la nada

del debate

sobre la presencia de una idea 

en lo absoluto.


*

NO M'AGRADA LA PARAULA CLAUDICAR

No m'agrada la paraula claudicar

perquè em sona a rosa esqueixada

a dona amb matriu a l’exili

a un llamp que cau sense so


Em sona a un gat

que es mira al mirall creient

convertir-se en tigre i se n'adona

que només persegueix els ratolins

sona a escala sense paret

que la sostingui

un àngel que plora sembrat

amb una aura d'espines

a un Déu que no mira cap als costats

No m'agrada la paraula claudicar

perquè em sona al no-res

del debat

sobre la presència d'una idea

en el tot.



2.-

SIGUEME

Sígueme

por esta selva donde crece

mi grito

entre las hojas de árboles 

torres de ajedrez terrestre

No te detengas.

haz que tu huella se alargue 

persiguiendo las mías. 

Escucha el susurro del follaje

que trata de delatar

mi presencia desprendida 

de un paraíso falso

Mientras espero, miro al cielo 

y me convierto  en arcoíris 

que te sirva de faro 

para que encuentres mi paso

La raíz de mi árbol está seca.

Trae un cántaro que transgreda

las normas del vacío 

Acósame en el anochecer 

de esta isla

lejano y solitario  naufragio 

entre la nada

Mójame en tus aguas 

mientras tiembla mi cuerpo

No quiero que la faca misteriosa

del destino mutile las crinejas 

de lo andado

y me convierta para ti

en historia no contada

fábula

leyenda

Y que tal vez en tu  búsqueda

y mi encuentro

ocurra el  transcurrir de un siglo

y otro más.


*

SEGUEIX-ME

Segueix-me

per aquesta selva on creix

el meu crit

entre fulles d'arbres 

torres d'escacs terrestre

No t'aturis.

fes que la teva empremta s'allargui 

perseguint les meves. 

Escolta el xiuxiueig del fullatge

que tracta de delatar

la meva presència despresa 

d'un paradís fals

Mentre espero, miro el cel 

i em converteixo  en arc de Sant Martí 

que et serveixi de far 

perquè trobis el meu pas

L'arrel del meu arbre és seca.

Porta un càntir que transgredeixi

les normes del buit 

Assetja'm al capvespre 

d'aquesta illa

llunyà i solitari  naufragi 

entre el no-res

Mulla'm a les teves aigües 

mentre tremola el meu cos

No vull que la faca misteriosa

del destí mutili les trenes 

del camí fet

i em converteixi per a tu

en història no explicada

contalla

llegenda

I que potser a la teva recerca

i la meva trobada

esdevingui el  transcórrer d'un segle

i un altre més.


3.-

ESTA MANERA DE LLOVER


Esta manera de llover

latigazo 

repetido al azar

Metáfora gris

se agazapa

golpea mi piel 

descubierta

Espero el bautizo

de la gracia perdida

en los años del ya

no sé cuando

Extiendo mi mano

para detener

la furia del agua 

Gira. Aúlla

traspasa el olvido

de la ventana

con los vidrios rotos

Esta manera de llover

me hace sentir 

que me diluyo

sin dejar rastro

entre las gotas


*

AQUESTA MANERA DE PLOURE

Aquesta manera de ploure

fuetada 

repetida a l'atzar

Metàfora gris

s'amaga

colpeja la meva pell 

descoberta

Espero el bateig

de la gràcia perduda

als anys del ja

no sé quan

Estenc la meva mà

per aturar

la fúria de l'aigua 

Gira. Udola

traspassa l'oblit

de la finestra

amb els vidres trencats

Aquesta manera de ploure

em fa sentir 

que em dilueixo

sense deixar rastre

entre les gotes


***


***

Gladys Ramos: Escritora venezolana (Maracay, Aragua, 1950). Estudió Derecho en la Universidad Central de Venezuela (UCV).  Figura en el libro digital Pasajeras: antología del cautiverio y en Hacedoras, en la editorial Lector Cómplice.  Es miembro del Círculo de Escritores de Venezuela.

*

Gladys Ramos: Escriptora veneçolana (Maracay, Aragua, 1950). Va estudiar Dret a la Universitat Central de Veneçuela (UCV).  Figura al llibre digital  Pasajeras: antología del cautiverio  i a «Hacedoras», a l'editorial Lector Cómplice.  És membre del Cercle d'Escriptors de Veneçuela.

Share:

0 comentarios