RAFAEL ORTEGA/ POETA VENEZOLANO/ EDICIÓN BILINGÜE (ESPAÑOL - CATALÁN) TRADUCCIÓN: MARIAN RAMÉNTOL (ESPAÑA)

 

RAFAEL ORTEGA / POETA VENEZOLANO

TRADUCCIÓN: MARIAN RAMÉNTOL (BARCELONA - ESPAÑA)

COMPILACIÓN: AMANDA REVERÓN (VENEZUELA)

Del libro inédito “Salto al vacío”

Poemes de Rafael Ortega

Del llibre inèdit “Salt al buit”

1.-

Arte poética

Lanzo las palabras

contra la pared

para que hagan ruido


-Algunas veces- rebotan

y me golpean en la cara

Yo pongo la otra mejilla.


1.-

Art poètica

Llenço les paraules

contra la paret

perquè facin soroll


-Algunes vegades- reboten

i em colpegen a la cara

Jo poso l'altra galta.


2.-

Yonkie

Imperfecto, bala perdida

Tengo la insana costumbre  

de deshacer el mundo con mis manos

El aroma a cerveza y marihuana

mezclado con alcohol barato

me delata como yonkie


La piel cubierta de tinta  

esconde cicatrices

y acaricia mi pasado


Bebo hasta caer de rodillas

como boxeador derrotado…

intoxicado en medio del cuadrilátero

Mi consigna es el caos

Donde sienta el calor

allí estará mi morada


2.-

Yonkie

Imperfecte, bala perduda

Tinc el costum insà

de desfer el món amb les meves mans

L'aroma de cervesa i marihuana

barrejat amb alcohol econòmic

em delata com a yonkie


La pell coberta de tinta

amaga cicatrius

i acaricia el meu passat


Bec fins a caure de genolls

com a boxejador derrotat…

intoxicat al mig del quadrilàter

La meva consigna és el caos

On senti la calor

allí estarà la meva llar.

Salt al buit


No es pot arribar a les estrelles

sense abans saltar al buit

posseïts per la luxúria de lo desconegut

Per això, vine, correguem el risc

de quedar atrapats pels nostres desitjos


Que els dies ens quedin tan curts com els sospirs

Tanquem els ulls perquè junts

fosos i cecs

caiguem al buit com avions de paper

Ja no haurem de donar la cara pels nostres errors

i sortir al món a respirar a fons per tornar a començar


Serem (només) un record que col·leccionar

a les prestatgeries de l'oblit

No importa si desafiem la immortalitat


Deixarem de ser llocs comuns

I altres invocaran els nostres noms

més enllà de la frontera de la utopia


Per això, vine, arrisquem la nostra sang

per sentir la calor del foc

Que ens diguin que estem bojos i ens mirin de reüll


Siguem els rars, els que donen la nota,

els que sempre ho apuren tot

i sempre riuen d'ells mateixos


Visquem sense certificats ni targetes,

sense màquines expenedores ni embolcalls

Visquem sense preu ni a sou de res ni ningú


Amb paraules buides de seny

sentenciem la llibertat plena

i juguem amb la innocència de sentiments aliens


I amb la darrera síl·laba muda del silenci sord

assaltem la matinada

amb les excuses freqüents de l'aurora

Per això, vine, salta amb mi a l'abisme

Mirant enrere el mínim possible

La gravetat no ens perdonarà


Rafael Ortega

Escritor y comunicador social venezolano (Maracay, Aragua, 1969)

Desde 2009 escribe semanalmente en su blog la columna cultural Zona de Tolerancia

 *Rafael Ortega

Escriptor i comunicador social veneçolà (Maracay, Aragua, 1969)

Des del 2009 escriu setmanalment al seu bloc la columna cultural "Zona de Tolerancia"


Marian Raméntol /Poeta y traductora /Blog actual: http://marianramentolserratosa.blogspot.com

Share:

0 comentarios