1.-
Con las manos en nido
entregué a la tierra
los bulbos más suaves de mis lirios
relámpagos azules del invierno
ahora descansan
en la tierra su sueño de verano
cuando regrese
-como siempre regresa-
la intemperie
y huyan todos los pajaros
habrá un cielo encendido
en los canteros de mi.patio.
*
Amb les mans en niu
vaig lliurar a la terra
els bulbs més suaus dels meus lliris
llampecs blaus de l'hivern
ara descansen
a terra el seu somni d'estiu
quan torni
-com sempre torna-
la intempèrie
i fugin tots els ocells
hi haurà un cel encès
a les jardineres del meu pati.
2.-
Amor,
ya se tiende en el patio otra noche serena
me alumbra
una luz sigilosa
escapada del sauce
Septiembre es una boca que susurra jazmines
pero vos no venis
a perfumar mi casa.
*
Amor,
ja s'inclina al pati una altra nit serena
m'il·lumina
una llum sigil·losa
escapada del salze
Setembre és una boca que xiuxiueja gessamins
però tu no vens
a perfumar casa meva.
3.-
La dicha
siempre fue la luz
la blanda luz del sol sobre mi rostro
una memoria tibia en medio de la asfixia
es tan viscosa
es tan densa
la intemperie del corazón.
*
La felicitat
sempre va ser la llum
la tova llum del sol sobre el meu rostre
una memòria tèbia al mig de l'asfíxia
és tan viscosa
és tan densa
la intempèrie del cor.
4.-
EXTASIS
Vana es la tarde
y su aire de niebla
cuando acerca
serena
sus costumbres de siesta
porque afuera está el patio
en el patio el cerezo
y su rosado goce.
*
ÉXTASI
Vana és la tarda
i el seu aire de boira
quan apropa
serena
els seus costums de migdiada
perquè fora hi ha el pati
al pati el cirerer
i el seu rosat goig.
No hay comentarios:
Publicar un comentario