Páginas

viernes, 10 de mayo de 2024

ANTONIO CARBONELL/ ESPAÑA/EDICIÓN BILINGÜE ESPAÑOL - CATALÁN/ POR: MARIAN RAMÉNTOL/ESPAÑA/ LA CASA QUE SOY



  1.-


Entonces, quedamos en eso,

tú esparces la lluvia, yo afino el tambor,

los trombones del viento.

Tú destila fragancias en alambiques de cristal.

El fabulador acreditará los hechos,

que prosiga afrodita, allá en el Parnaso,

sus clases de danza, arco y esgrima.

Racione el azar los aconteceres venideros

tú las turbinas de corrientes y oleajes,

yo limaré asperezas sobre asuntos como la muerte.


Del libro Que todo parezca Letra Impar, 2016


*

Llavors, quedem així,

tu escampes la pluja, jo afino el tambor,

els trombons del vent.

Tu destil·la fragàncies en alambins de vidre.

El fabulador acreditarà els fets,

que continuï afrodita, allà al Parnàs,

les seves classes de dansa, arc i esgrima.

Racioni l'atzar els esdeveniments futurs

tu les turbines de corrents i onatges,

jo llimaré asprors sobre assumptes com la mort.


Del llibre Que todo parezca (Que tot sembli) Letra Impar, 2016


2.-


Mientras el soplador de vidrio

observa mudar los colores,

su  resistencia conferida

al cambiar de temperatura,

una dócil maleabilidad horada

la traslúcida aleación.

Es un giro preciso y amorfo

con lentitud tallado al aire.

El cristal candente se afana.

Pulirá el acabador

-como la vida-

definitivas transparencias.


*

Mentre el bufador de vidre

observa mudar els colors,

la seva resistència conferida

en canviar de temperatura,

una dòcil mal·leabilitat horada

el translúcid aliatge.

És un gir precís i amorf

amb lentitud tallat a l'aire.

El vidre candent s'afanya.

Polirà el vidrier

-com la vida-

definitives transparències.


 3.-


Además de atrapada al vuelo

la prende a un alfiler,

tras el cristal relega sus colores,

quiere para sus ojos

esa perfecta simetría de las alas,

la gracilidad armoniosa que el aire sostuvo.


Con avaricia

acapara para su colección

otro trofeo de valor ilimitado.

Reunidas las mariposas

rastrea en el enigma

de su belleza inexpugnable,

además,

el arte soberbio que posee lo efímero.                              

Del libro Y además Dauro, 2019


*

A més d'atrapada al vol

la pren a una agulla,

darrera el vidre relega els seus colors,

vol per als seus ulls

aquesta perfecta simetria de les ales,

la gracilitat harmoniosa que l'aire va sostenir.


Amb avarícia

acapara per a la seva col·lecció

un altre trofeu de valor il·limitat.

Reunides les papallones

rastreja l'enigma

de la seva bellesa inexpugnable,

a més,

l'art superb que posseeix allò efímer.


Del llibre Y además (I a més a més) Dauro, 2019




No hay comentarios:

Publicar un comentario